Tres eren tres les filles –de Mores- de la Roser i aquí es presenten al públic: elegants i distingides. Insuperables després de tres anys d’experimentar amb les melmelades de mores. De retrobar cada vegada els gustos ocults d’unes fruites del bosc que la natura ens els regala en aquest indret del Mediterrani on ens trobem.
Aquest anys no hi ha hagut massa producció de mores, la manca d’aigua s’ha notat. Això no treu que les que s’han collit –just a sota la falda de l’emblemàtic Montmell- hagin estat saboroses i, sobretot, intenses.
Tres nous sabors encisadors, tres textures envoltades pel sabor feréstec i sensual de les mores, amorosit per ingredients renovadors i encisadors. Combinar les mores amb la garrofa és un atreviment, fer-ho amb raïm xarel·lo, n’és un altre i rematar-ho amb una exquisida combinació amb licor de la Dolça Malvasia “Vi de Palla” 2013 de Malvasia de Sitges de Jané Ventura, ja és el súmmum.
Dons això ha passat, tres filles Mores han nascut i, aquest any, per la Fira de Santa Teresa del Vendrell tindrem el gust de presentar-vos-les en una degustació juntament amb els gastronòmics de Terra i Taula: El Josep de l’Ull de Llebre, en David del Vell Papiol i Jordi Guillem de Lo Mam juntament amb el formatge Marvall, d’en Joan.
Melmelada de Mores amb Garrofa
Feia temps que li rondava pel cap a la Roser la idea de combinar dos ingredients tant nostrats com les mores i les garrofes. L’experiment va donar un bon resultat gustatiu. El color es potencia mútuament, apareixent un to més negre del normal producte de la combinació de dos elements intensament foscos i torrats. Al paladar sorprèn per la barreja d’un element afruitat i intens no massa propens a la dolçor, com és la mora –les melmelades de Cal Lluc solen ser, premeditadament, poc dolces– i la dolçor terrosa i aspre de la garrofa. Es relacionen com a germans, aparentment semblants i profundament diferents, junts acaben fent coses semblants que li donen un contrapunt de gustos: la dolçor i l’aspresa; la melositat i el terrós; l’humit i el sec..
La melmelada de Mores amb garrofa és potent i intensa i caldrà prendre-la amb un bon formatge de cabra fresc i suau com els Marvall. També acompanyant un bon iogurt natural pot resultar atractiu pel gust contrastat i consistent.
Melmelada de Mores amb raïm
Aquesta melmelada surt d’un experiment previ: la melmelada de raïm. Aquesta es va fer amb xarel·lo combinat amb raïm de taula per donar-li la consistència que l’anterior no té. Tot i l’èxit de la melmelada de raïm, de gust fresc i afruitat, sensual i eròtic per la presencia al tacte de petits grans de raïm trobats sencers a meitat de la degustació, la Roser no es va trobar prou contenta amb el resultat. A la melmelada de raïm li faltava consistència. Era massa líquida. Això la va fer decidir a experimentar en la idea de, què passaria si fes una melmelada de mores, sòlida i potent de color, i la combinés amb la de raïm, de característiques organolèptiques complementaries: suau, dolç, fresc, penetrant..
I així va ser. El resultat, una melmelada completa, perfecte, de registres infinits: primer notes al paladar la solidesa del color de la mora, immediatament et penetra la frescor del raïm, a continuació la seva intensa dolçor i ho tenca, al degustar-la, el sabor conservador i boscós de la mora. Pots provar-ho tu mateix si vens a la Fira.
Melmelada de Mores amb licor de Malvasia
L’experiència amb el licor de malvasia té la seva història. Aquest es va provar anteriorment amb altres fruites però, curiosament, amb la que menys s’ho esperàvem és amb la que més ha funcionat. Una autèntica meravella gustativa!
La intensitat penetrant del licor de la Dolça Malvasia “Vi de Palla” 2013 de Malvasia de Sitges de Jané Ventura et desperta els sentits. I Mai millor dit ja que d’entrada notes la palla on van ser adormits els raïms per aconseguir extraure l’essència del seu gust dolç i excitant. La mora s’obre pas al licor per després atansar-s’hi i embolcallar-lo, ell s’escapa i en el temps que dura la melmelada dins el paladar s’experimenta un contrast de sabors que encisen i sedueixen fins que la teva ment deixa anar un Ooohh!! de sorpresa gustativa.
No us ho perdeu! hi ha producció molt limitada i quan s’acabin, fins l’any que bé!
Que ho gaudiu i ho deliu!
Aquest any la sequera ha transformat el paisatge de les mores: poques i petites. Només al 
espai cal lluc 